Coses de Copenhaguen

Fa un parell de setmanes vaig viatjar a la capital danesa per visitar l'Héctor i un parell d'amics exiliats més, i de pas fer una mica el turista. En un moment de bogeria transitòria (o etílica) vaig prometre a l'autor d'aquest blog que escriuria una entrada convidada, i ja ho sabeu: "a sants i a minyons no els prometis que no els dons" (gràcies, Optimot).

 El viatge va començar de manera inquietant. No s'aprecia bé a la foto, però us prometo que aquesta senyora anava llegint un llibre sobre assassins en sèrie al tren BCN-Aeroport.

Per sort no viatjava a Copenhaguen, i un cop a l'avió vaig poder relaxar-me tot fullejant premsa txeca i menjant bombons en forma de cor gentilesa de Czech Airlines. Per si no ho sabíeu, els txecs poden presumir de tenir dues de les 10 millors begudes alcohòliques del món.

Copenhaguen és una ciutat bonica i acollidora. Gran, però no inabastable; cuidada, però no en excés; tranquil·la, però amb ambient. Vaja, que s'hi està bé.  I té coses curioses, com els arbres de coses.

L'arbre dels xumets

L'arbre del pa bimbo

L'arbre de ganxet

Al nord d'Europa els hiverns són foscos i grisos, i suposo que per això als danesos els molen els colors vius. No només els molen, sinó que en fan ostentació, i la ciutat està farcida de coses de colors. L'arbre de ganxet n'és un exemple, però n'hi ha més.

El cartell de la "zona de silenci" del tren (m'encanta el concepte)

Les peces de LEGO...

...que permeten fer coses així d'espectaculars!

Cases de colors. 

Perdoneu tant de LEGO, però és que en sóc molt fan.

La cafeteria del "Staten Museum for Kunst" també és molt colorista.

I aquesta façana amb ocells pintats.

(diria que el de la dreta és un pit-roig)

El faisà aquest no és tan vistós, però el trobo molt graciós.

Els pollets de l'etiqueta de la Tuborg edició Pasqua són grocs

(i monàrquics). 

Però a Dinamarca no tot són flors i violes, també hi ha merda.

Ara bé, fins i tot les caques són de colors.

Amb la Judit i l'Isaac vam passar un dia a la ciutat i un altre al camp...

 

... i vaig tenir el gran plaer de deixar que l'Héctor, que sap de tot i més, 

m'instruís en l'art nòrdic al "Staten Museum for Kunst".

 Hi ha quadres de desgràcies, com el de la mort del fill.

O com aquest altre, ara que els desnonaments tornen a estar en voga.

També n'hi ha de força punkies...

...i amb dauradures daurades.

 

Hi ha pares i fills que dibuixen l'art exposat.

 I gent que vol adjudicar-se el mèrit d'un altre :)

A banda de veure quadres, també vam visitar el museu botànic.

 

A més a més de veure-hi papallones i plantes que semblen caps d'ant, vaig aprendre-hi una mica de danès. Les classes van anar, un cop més, a càrrec de l'Héctor.

"Gift" vol dir "verí", però també "casat".

Que la doble calavera us serveixi d'avís! 

I m'acomiado amb un agraïment:

Merci, Héctor, per ser un amfitrió tan fantàstic!

 Ah! Al viatge de tornada no hi va haver bombons amb forma de cor, però sí lectures edificants.